Zero Kelvin

The high road

Zero Kelvin — Fri, 12 Mar 2010 21:53:45 +0000

Para McCarthy parecía que la vida estaba en La Carretera. Separarse de ella era, para el padre y el chico, acabar por morir. Quizás lo mismo que para nosotros separarnos de nuestro camino, el cual hemos de seguir, y luchar para no acabar en la cuneta.

Hay que luchar para seguir en la carretera. Y si es en la más alta, en la que nos lleva a lo que queremos que sea nuestro destino, mucho mejor. The high road. Broken Bells.

The high road (Broken Bells)

Go down to wait all night
She’s bound to run him out
The rest of the nothing of any how
To each his own
The garden is sorting out
She curls her lips on a bar
I don’t know if you’re dead or not
If you’re anyone

Come on and get the minimum
Before you open up your eyes
It’s all being served in your hands
Your addled eyes
Come on and get to open yours
Collected at the borderlines
They want to get up in your hair

[Chorus]
Cause they know, so do I
The high road is hard to find
A detour in your new life
Tell all of your friends getting warm

The dogs who ran all night
The son who hoped it would
Break from the warfare in your house
To each his own
The soldier is bailing out
And curled his lips on a bar
And I don’t know if the dead can talk
To anyone

Come on and get the minimum
Before you open up your eyes
It’s all being served in your hands
Are you one of us
Come on and get to open yours
Collected at the borderlines
They want to get up in your hair

[Chorus]
cause they know, so do I
The high road is hard to find
A detour in your new life
Tell all of your friends getting warm

It’s too late to change your mind
You let laws be your guide
(repeat)

Si te ha gustado, compártelo:

Music & Lights Vol 16. Music from the Zero Kelvin Blog

Zero Kelvin — Tue, 09 Mar 2010 21:12:48 +0000

Y van 16. Nueva recopilación de temas que han sido publicados en ese rincón llamado Music & Lights en este blog. Recopilación de grupo anglosajones, entre los que les recomiendo con especial atención a The Veils (The letter), a los más conocidos Groove Armada (Paper Romance), a Butterfly Explosion (Closer, un corte de su primer álbum) y a Beach Fossils (con su Daydream, muy pop y que suena mucho a Ex-lovers, que ya les he puesto en alguna ocasión).

Y también en esta recopilación tienen a Emmanuel and the fear, The middle east, Treadmill Trackstar, The soft pack, My luminaries, The bloodsugars, The Exhibition, Whirl, Young galaxy y Eat your birthday cake.

Y la portada un viejo recuerdo de mi viaje a Indonesia, que yo he denominado “Un trozo de color”.

Ya saben, para descargar, el link siguiente (contraseña de descompresión: zerokelvin).

Music & Lights Volumen 16: Music from the Zero Kelvin Blog

Y, por supuesto, aquí tienen los enlaces a los anteriores “Music & Lights” para su descarga, goce y deleite. Sólo tienen que pinchar en los títulos debajo de las carátulas.

Portada: El Delta de l’Ebre

Music & Lights Volumen 1: Music from the Zero Kelvin Blog

Portada: Puente a ninguna parte (Diagonal Mar, Barcelona)

Music & Lights Volumen 2: Music from the Zero Kelvin Blog

Portada: Fin de trayecto (Recinto del Fórum, Barcelona)

Music & Lights Volumen 3: Music from the Zero Kelvin Blog

Portada: Torre de la Barceloneta

Music & Lights Volumen 4: Music from the Zero Kelvin Blog

Portada: Reflejos de la justicia (Ciudad Judicial, L’Hospitalet)

Music & Lights Volumen 5: Music from the Zero Kelvin Blog

Portada: Mobiliario urbanita (Parc del Poble Nou)

Music & Lights Volumen 6. Music from the Zero Kelvin Blog

Portada: The eye in the sky (Trobada de globos aerostáticos, Igualada)

Music & Lights Volumen 7: Music from the Zero Kelvin Blog

Portada: Arrojar al mar mi barca (Cadaqués)

Music & Lights Volumen 8: Music from the Zero Kelvin Blog

Portada: Tiempo de Milenio (La noria del milenio, Londres)

Music & Lights Volumen 9: Music from the Zero Kelvin Blog

Portada: El otro Berlín (Berlín, zona Este)

Music & Lights Volumen 10: Music from the Zero Kelvin Blog

Portada: El puente que contempla la felicidad (Volendam, Holanda)

Music & Lights Volumen 11: Music from the Zero Kelvin Blog

Portada: And then, why am I alone (North Sulawesi, Indonesia)

Music & Lights Volumen 12: Music from the Zero Kelvin Blog

Portada: Días de color y flores (Córdoba)

Music & Lights Volumen 13: Music from the Zero Kelvin Blog

Portada: Underground en el Támesis (Londres)

Music & Lights Volumen 14: Music from the Zero Kelvin Blog

Portada: El solitario frente al mar (Punta Allen, Mexico)

Music & Lights Volumen 15: Music from the Zero Kelvin Blog

Si te ha gustado, compártelo:

Ferrocarrils de la Generalitat: Incompetentes, mentirosos y delincuentes

Zero Kelvin — Tue, 09 Mar 2010 08:20:47 +0000

Como usuario de los Ferrocarriles de la Generalitat ayer pagué mi billete desde Plaza de Catalunya a Rubí. Como otro tanto montón de gente. El problema es que pagué por un servicio que jamás recibí.

No sólo eso, sino que me tuvieron horas y horas de pie, en un andén de la estación de Sarrià, engañándome por la megafonía haciéndome creer que en dos horas se reestablecería el servicio.

Puedo entender la ineptitud de la gente y que necesiten 8 horas para restablecer una via de Barcelona a Sant Cugat (unos escasos 10 kilómetros, no se crean que es al Transiberiano). Pero que me engañen, me digan que en dos horas, que lo hagan a las 6 diciendo que a las 8, a las 8 que a las 10, a las 10 que a las 12 y que finalmente el primer tren pase a las 2 de la mañana es de ser un verdadero cabronazo.

Así que si hay alguien más en una situación similar, espero que le envieis un mail a la Cap de Premsa de FGC, Natàlia Albà (nalba@fgc.cat) y le deis cuenta de que la consideráis un animal de la peor calaña.

Les adjunto el mio:

Benvolguda Cap de Premsa de FGC,

Vull expressar-li la meva indignació pel lamentable servei donat ahir per la seva empresa i pel ignomiós tracte rebut com a usuari de la línia del Vallès dels ferrocarrils de la generalitat.

És impresentable desinformar a la gent com ho van fer vostès ahir. Vaig pagar el meu bitllet fins a Rubí, si no em poden portar, el mínim que demano és que m’informin si em poden arribar i quan. A les 17:45 ens van deixar abandonats a l’estació de Sarrià, dient-nos que en dues hores tindríem servei. A les 20:00 ens van dir que a les 22:00. A les 22:00 que a les 00:00… i finalment avui diu la premsa que el primer tren va funcionar a la 1:50 de la nit.

Puc entendre que el servei s’interrompi, puc entendre que la seva ineptitut faci que triguin vuit hores en restablir-lo. Però em sembla lamentable, ignomiós i insultant el fet que no ens informin degudament als usuaris i ens tinguin dempeus a l’andana de Sarrià esperant un tren durant hores i hores i dient mentides per la megafonia de l’estació.

Són vostès el més proper a uns delinqüents, i espero les explicacions oportunes, tant a la demora del restabliment del servei com a la desinformació i mentides que es van cansar vostès de repetir durant les vuit hores que ens van deixar tirats.

Atentament

Si te ha gustado, compártelo:

Colors

Zero Kelvin — Sun, 07 Mar 2010 20:42:42 +0000

Are you rational? Are you sociable? Are you sensible? Can you tell what turns things on? Muchos interrogantes, tal vez demasiados para saber de otros. Aunque sea la curiosidad que no podemos contener.

Lo cantan los chicos de The Pass. Colors. Muy recomendable.

Colors (The Pass)

Are you rational,
should I put my seat belt on?
Are you sociable,
past the point of knowing wrong?

Am I lackadaisical,
using moderation for now?
I feel like I’ll never fall
but there’re no defenses if I’m right.

Are you sensible?
Can you tell what turns things on?
Is it possible that you’ll
dance to his last song?

Am I lackadaisical,
loosing motivation for now?
I feel like I’ll never fall
but there’re no defenses if I’m right.

I don’t know if its the same game,
if its the same game although you say no.
I don’t know if its the same game,
if its the same game although its the same control.

Is your memory weak,
would you forget if we lose touch?
Is it logical to say we don’t mean much?

Am I lackadaisical,
loosing motivation for now?
I feel like I’ll never fall
but there’re no defenses if I’m right.

I don’t know if its the same game,
if its the same game although you say no.
I don’t know if its the same game,
if its the same game although its the same control.

I don’t know if its the same game,
if its the same game although you say no.
I don’t know if its the same game,
if its the same game although its the same control.

Is your memory weak,
would you forget if we lose touch?
Is it logical to say we don’t mean much?

Am I lackadaisical,
loosing motivation for now?
I feel like I’ll never fall
but there’re no defenses if I’m right.

I don’t know if its the same game,
if its the same game although you say no.
I don’t know if its the same game,
if its the same game although its the same control.

I don’t know if its the same game,
if its the same game although you say no.
I don’t know if its the same game,
if its the same game although its the same control.

Si te ha gustado, compártelo:

Up to you now

Zero Kelvin — Sat, 06 Mar 2010 21:35:31 +0000

Maybe never. To come with you. Up to you ¿now?.

Up to you know. Ben Harper and Relentless 7. Les diría que la escucharan. Con mucha atención. A mi me maravilla cada vez que lo hago.

Up to you know (Ben Harper and Relentless 7)

You can run away from home
but you can’t run away from your pain.
Now I sit, here alone
as I place someone else to blame.

It’s up to you now.
It’s up to you now.
Don’t want to be your broken dream
We’ve run out of fate somehow.
And it’s up to you now.

I have to hide from my own face
now that we have fallen from grace.
Arms that hold you close
are the arms that hold you back.
While your world is under attack.

It’s up to you now.
It’s up to you now.
Don’t want to be your broken dream
We’ve run out of things somehow.
And it’s up to you now.

I stumbled to your alter
with my knees bent my head bound
And it’s up to you now.

There’s no sound louder than war.
and we don’t have to borrow anymore.
You wrote a list
with all your demands
and you nailed it to both of my hands.

And its up to you now.
Oh its up to you now.

My fist is full of ashes
And my blood is in the ground.
So it’s up to you now. Yes it’s up, its up to you now.

Si te ha gustado, compártelo:

Pedra de tartera

Zero Kelvin — Thu, 04 Mar 2010 21:26:33 +0000

Barcelona és una casa on les finestres no donen al carrer. Miren al vestíbul de l’edifici i a l’ascensor del servei.

Barcelona és tot a una hora. Quan no ha arribat és massa aviat, quan ha passat aquella hora ja és massa tard. A dos quarts de vuit obrir la porta, a les vuit encendre la calefacció a l’hivern, a les deu donar les claus a la dona de fer feines del segon tercera, a les dotze repartir la correspondència, a les nou recollir les escombreries i a les deu tornar a tancar…

Barcelona és el cel lluny i els estels espantats. És un cel humit i una pluja molt grisa.

Barcelona és no conèixer ningú. Només els de la família. I, de vegades, sentir parlar per unes estranyes paraules. És oblidar el so dels animals de casa per veure passar gossos encadenats cap al tard.

Barcelona és un pa petit que s’acaba cada dia i és llet d’ampolla, molt blanca, sense nata i amb un gust primet.

Barcelona és un soroll sense paraules i un silenci pastós ple de records concrets.

I és no veure ningú que pogués compadir-me i és veure tornar els néts d’estudi traginant una pila de llibres i sentir un aparell que parla i canta, i un altre que diu i mira, però no sé mai si em veuen a mi.

I és aprendre cada dia que hi ha molt poca feina que jo pugui fer. Tal vegada escurar els plats després del repàs. Però no estaran certs que els hagi fet prou nets. I quan a la tarda Barcelona és una història d’allà dalt, no hi ha ningú a qui explicar-la i a tothom li fa nosa que vulgui fer d’aquella tarda de Barcelona un tros d’aventura de muntanya oblidada.

Barcelona és aprendre a callar més i més. Fins que em pregunten alguna cosa.

Barcelona nit és una escapada cada dia. Comença amb un soroll llargarut d’acensor i galopa per corriols i boscos. S’atura en qualsevol lloc de la contrada i escolta les campanes. Toc de festa, toc de rosari…, fins que no arriba el toc de morts nom’adormo, i llavors els somnis són llargues converses que no puc fer desperta. Molts camins, fins em desperto amb el somriure o la rialla a punt d’esclatar per una cosa que diem.

Algun camí Barcelona és algú de Pallarès que baixa a visitar-se i que porta una engruma d’olor de fem de vaca o d’herba seca, tot i que s’ha rentat com cal. Però potser allà, ben endins de les ungles o en un raconet dels cabells carreteja l’olor diària que m’omple d’alegria. I llavors pregunto per tots, per cada casa que queda al poble i per tot allò que se m’acut. Quan hi ha algú de fora no em fan callar. Segons què dic, m’escarneixen una mica. És una forma de ser important quan saps ben segur que t’has convertit en una vella inútil.

Barcelona, per mi, és una cosa molt bona. És l’últim graó abans del cementiri.

Últim capítol de “Pedra de Tartera” de Maria Barbal

Si te ha gustado, compártelo:

Long live the fallen world

Zero Kelvin — Wed, 03 Mar 2010 22:23:10 +0000

Resistir. Aguantar. La vida en un mundo desmoronado.

Long live the fallen world. Young galaxy.

Long live the fallen world (Young galaxy)

Si te ha gustado, compártelo:

Chemistry

Zero Kelvin — Tue, 02 Mar 2010 21:05:50 +0000

Dicen que en la cascada de reacciones emocionales hay electricidad (descargas neuronales) y hay química (hormonas y otras sustancias que participan). Y yo, que ando siempre cargado electricamente y soy de esas personas que al darles la mano te electrocutan, pienso que me dejo toda mi electricidad en los calambrazos que me doy al pulsar los botones del ascensor. Y de química, algo así como agua destilada.

Chemistry. Butterfly Explosion.

Chemistry (Butterfly Explosion)

Si te ha gustado, compártelo:

Leave

Zero Kelvin — Mon, 01 Mar 2010 20:20:27 +0000

Un poco de sonido postpunk en una maqueta del norte de California. Supongo que algo típico en mis raros gustos musicales. De esos que nadie comparte aunque aquí no se atrevan ustedes a decirlo. “Dejenlo solo con su extraña melomanía” dirán. Supongo que con razón.

Leave alone. Leave. Whirl.

Leave (Whirl)

Si te ha gustado, compártelo:

Desenfoques: El padrino y el quinto cumpleaños

Zero Kelvin — Sun, 28 Feb 2010 17:38:23 +0000

De cumpleaños… es lo que tiene ser el padrino de esta preciosidad que cumple cinco años.

Si te ha gustado, compártelo: