Her words. Stripmall Architecture.

Her words (Stripmall Architecture)

I am told it was blue
It gets lost beyond that
With so many stories
Though her words are all mixed up
I still want to help
Though her words are all mixed up
I still try
I am told it was blue
Lining of purple hue
Which has also faded

She told me
She lost it
She’s looking right at it
She told me
Things fall apart

Celestica. Crystal Castles.

Celestica (Crystal Castles)

As we fall into sequence
and we’re eating our young
remain silent and still for modesty
When the splints have been broken
and they can’t help you now
do you pray with your eyes closed naturally

Follow me into nowhere
Woven with the utmost care

If I’m lost please don’t find me
if I jump let me sink
we descended from no one
with a wink

When it’s cold outside hold me
don’t hold me
When I choose to rest my eyes coax me
don’t coax me
When it’s cold outside hold me
don’t hold me
When I choose to rest my eyes coax me
don’t coax me

Follow me into nowhere
Woven with the utmost care

Have they cleansed you with chloride
and scrubbed behind the knees
Has your body been hollowed by the breeze

Dreamy eyes. Azure Blue.

Dreamy eyes (Azure Blue)

Concert a l’auditori amb un magnífic programa: l’obertura tràgica de Johannes Brahms, el concert per a piano i orquestra numero 2 de Saint-Saëns i com a plat principal la vuitena de Dvorák. Tot això amb la direcció de Jakub Hrusa (mestre titular de la filharmònica de Praga) i el virtuosisme al piano del macedoni Simon Trpceski.

I si el programa era magnífic l’execució bé va valdre la pena, tot i que no formés part del meu abonament. M’encanta l’obertura tràgica i la interpretació va ser molt correcta (encara que potser la més fluixa de les tres obres, en quant a execució). El concert per a piano, tot i que Saint-Saëns no es troba entre els meus preferits, va ser espectacular. Trcpceski va estar soberbi, amb una interpretació que em va deixar bocabadat. Com s’acostuma a fer, ens va deixar a més una “propina”, amb la interpretació junt amb el concertino i el primer violoncel d’una obra macedònia que va engrescar al públic amb la seva alegria. Simon Trpceski és un gran ídol al seu país i actua com un ambaixador de la seva cultura allà per on passa. I ho fa amb un respecte grandíssim per la gent, com va ser el fet que s’adrecés al públic per presentar aquesta petita peça en un català molt correcte. Finalment la vuitena de Dvorák va ser una meravella per l’oïda. Al final no hi ha com un txec per dirigir una obra de Dvorák. Per això Kubelik va enregistrar les seves 9 simfonies per Deutsche Grammophon i pel mateix motiu Hrusa va estar magnífic en el seu control de l’OBC. Em va fascinar. El seu control de totes les seccions orquestrals va ser perfecte. Destacable, però molt destacable, la flauta solista, que va sobresortir tot i l’alta qualitat de la interpretació. I fins i tot els metalls, amb el potent inici del quart moviment, es van redimir d’una fluixa actuació durant l’obertura inicial de Brahms. En definitiva, una passada.

Aquesta temporada els asidus de l’Auditori tenim 2 concerts de màxima qualitat en el qual tindrem 2 simfonies a cada concert de dos dels més grans compositors de la història: Beethoven i Brahms. El primer ha estat aquest cap de setmana. L’OBC amb el seu director titular, Pablo Gonzàlez, ens ha ofert una fantàstica interpretació d’aquestes dues obres, les primeres simfonies dels seus autors.

Totes dues simfonies són obres creades amb els compositors en plena maduresa. Beethoven tenia 29 anys al 1800, quan es va estrenar aquesta primera. El cas de Brahms és encara més estrany: en tenia 42. Però enfrontar-se a la composició més important, la simfonia, on l’autor ha d’exhibir el seu domini per aconseguir la sonoritat de tota l’orquestra, sembla que va ser dur per tots dos compositors. Recordem que Mozart, potser el més gran dels compositors clàssics, en tenia fetes més d’una vintena abans dels 30 anys…

La interpretació de l’OBC ha estat molt ben feta. Sóc molt de la primera de Brahms i la veritat és que tant el primer com l’últim moviment (els meus preferits) han estat fantàtics. Especial atenció al solista de la trompa en l’últim “Adagio, piú andante, allegro non troppo ma con brio” que ha estat brutal. No és habitual veure els vents metàl·lics triomfant però aquesta peça és especial pel seu lluïment i la veritat és que el Juan Manuel Gómez ho ha aprofitat. Bravo.

I al març segona sessió amb les simfonies número 2 d’aquests mateixos compositors. No s’ho perdin.

A l’Auditori, el Concierto de Aranjuez del maestro Rodrigo. La obra de música clásica de origen español que más se ha interpretado en el mundo, y eso que sólo data de 1939 y su estreno fue en 1940 en Barcelona.

Sin duda las notas de su segundo movimiento (el Adagio) serán reconocidas por ustedes con sólo iniciar su audición. Guardo en mi casa una interpretación de Narciso Yepes editada por Deutsche Grammophon que es una maravilla, aunque esta vez, en vivo, ha sido la guitarrista china (una de las concertistas de guitarra actual más aclamadas del planeta) Xuefei Yang quien nos ha hipnotizado con el rasguear de las cuerdas.

Y para que sientan a gusto la música, aquí les dejo una grabación en video del gran Narciso Yepes interpretando el Adagio de este concierto.

Pinche aquí para ver el vídeo

A Martí Perarnau el segueixo de fa molts anys. Magnífic en els seus anàlisis que sempre eviten caure en el forofisme que alguns tenim. En aquest llibre divulgatiu el Perarnau analitza la metodologia de treball de La Masia, la FC Barcelona Academy en llenguatge internacional. Un magnífic entreteniment la seva lectura per tots aquells que, com jo, som barcelonistes i ens agrada conèixer el nostre club. De lectura obligada per tot culé amb una mica de seny i ganes d’aprendre.

This year. Strangers.

This year (Strangers)

Horizon. The Sonic Faith.

Horizon (The Sonic Faith)

Big coat. Wiretree.

Big coat (Wiretree)

Hide in a place you know that no one ever goes
Keep in a sack in which it always stays closed
I need a knack for keeping out of trouble
You know how it can go

I don’t know what I’m like but everybody says
You’re not the kind that gets out of your head
I keep talking all these crazy clumsy words
And i know that I’ve been heard

Everybody’s talking about the situation
You know they all have a lot to learn
Always digging up some information
You get what you deserve

Now i have some shoes and a big coat
Have a car and a nice girl too
Drive around and get my blood flowin
Keepin it in for a later tune