La rebosteria
La rebosteria de l’Oncle Swing
Vaig conèixer l’oncle al chat de The Park. Es feia dir Oswing, la forma abreviada d’Oncle Swing. La primera impressió, donat el caràcter públic de la seva feina, va ser la d’un altre funcionari vividor, de treball relaxat, no massa amic dels grans esforços. La meva primera impressió, com molt sovint, va esdevenir totalment errònia. L’oncle va resultar ser un treballador infatigable, amb grans responsabilitats, amb llargs viatges arreu del món, estances en molts països, en definitiva, un home condemnat a treballar a dojo.
Però en els petits intervals entre viatges, estances, l’oncle encara hi tenia temps per delectar-nos amb les seves meravelloses peces de música swing, blues i fins i tot una mica de funky suau com diu el jingle del seu programa a la cadena SER al 96,9 del dial FM. Pels que viviu a Barcelona la cita amb l’oncle era els dissabtes de 16 a 17 hores sempre que el Mundial, el Tour de França o la resta d’esdeveniments “oci-culturals” ho permeten.
Per desgràcia aquesta temporada hem perdut a l’oncle en el dial… la seva Rebosteria Variada ha estat finalitzada… o com a mínim s’ha aturat momentàniament fins que en un altre cop d’inspiració tornem a escoltar aquelles peces que tot i que en públic diguem que no ens agrada el jazz… en privat el nostre peu no pot parar de seguir amb el ritme.
Però tot i que l’oncle ja no hi és a les ones, jo sempre el portaré gravat. És un d’els pocs homes que m’he trobat a la vida que SEMPRE tindrà la meva admiració. Un crack.
Victor, de gran vull ser com tu.
