Tot Barceló. Al Santa Mònica i el CaixaFòrum
By Zero Kelvin • ago 26th, 2010 • Category: Delicatessen
Miquel Barceló, artista polifacètic, del qual tenim a Barcelona una bona mostra del seu art. Es tracta d’una exposició en dos periodes, 1973-1982 al Centre d’Art Santa Mònica, i 1983-2009 al CaixaFòrum.
La data intermitja no és casualitat. Al 1982, la seva participació en el Documenta de Kassell l’obre les portes del coneixement per part dels ambients d’art internacionals.
Al 2008 s’encarrega de la cúpula de l’edifici de les Nacions Unides a Ginebra, obra que el fa ja convertir-se en un artista internacional també pel gran públic.
Els convido a interessar-se per l’obra d’aquest artista. A més, la visita a totes dues exposicions és de franc…
Zero Kelvin is El último punk que saltó de Putney Bridge
Email this author | All posts by Zero Kelvin
Darrerament estas molt lacònic. Serà la calor.
Ambiciosa exposició, en dos emplaçaments fantàstics, que ens permet descobrir tot Barceló (si més no, fins avui en dia) i on podem veure com evoluciona l’artista des de les seves primeres inquietuts, com es va depurant l’estil, com el que l’envolta va influint en la seva producció, quins trets li són característics i perdurables.
Un plaer descobrir que el pintor és també escultor, que totes les textures, les formes, les dimensions, l’interessen i les vol treballlar.
La fixació en el pas del temps plasmat en creacions amb materials orgànics, l’obra d’art viva que canvia sempre.
La monumentalitat que van prenent els quadres, i el molt treball que hi ha darrere cada una de les coses que fa. No crec que es pugui dir allò de ‘mi niño de 3 años pinta igual’.
A visitar més d’un cop.
Mmmmm
Jo no ho visitaria més d’un cop.
Les caixetes del Santa Monica són un trunyo.
Jo ho tornaré a veure, sens dubte, sola o ben acompanyada, ja veurem.
Darrerament estàs molt escatològic.
Les caixetes del Santa Mònica són una idea de decoració que m’agrada per una paret que conec. Rumia-t’ho.
Smmmuakisss
Bé, jo la veritat és que la col·lecció dels llibres del Santa Mònica si em va agradar, potser és la part que més m’ha agradat de totes dues expos.
De la part del CaixaForum m’agrada la part més de grisos i quadres foscos.
L’us de matèria orgànica com a metàfora de l’ésser viu, i de la nostra volatibilitat em sembla que podria haver-se fet d’una manera menys… ja m’entens. Les caixetes dels cabells són una warrada. Aquí i a Pekin.