The high road
By Zero Kelvin • mar 12th, 2010 • Category: Music and LightsPara McCarthy parecía que la vida estaba en La Carretera. Separarse de ella era, para el padre y el chico, acabar por morir. Quizás lo mismo que para nosotros separarnos de nuestro camino, el cual hemos de seguir, y luchar para no acabar en la cuneta.
Hay que luchar para seguir en la carretera. Y si es en la más alta, en la que nos lleva a lo que queremos que sea nuestro destino, mucho mejor. The high road. Broken Bells.
The high road (Broken Bells)
Go down to wait all night
She’s bound to run him out
The rest of the nothing of any how
To each his own
The garden is sorting out
She curls her lips on a bar
I don’t know if you’re dead or not
If you’re anyoneCome on and get the minimum
Before you open up your eyes
It’s all being served in your hands
Your addled eyes
Come on and get to open yours
Collected at the borderlines
They want to get up in your hair[Chorus]
Cause they know, so do I
The high road is hard to find
A detour in your new life
Tell all of your friends getting warmThe dogs who ran all night
The son who hoped it would
Break from the warfare in your house
To each his own
The soldier is bailing out
And curled his lips on a bar
And I don’t know if the dead can talk
To anyoneCome on and get the minimum
Before you open up your eyes
It’s all being served in your hands
Are you one of us
Come on and get to open yours
Collected at the borderlines
They want to get up in your hair[Chorus]
cause they know, so do I
The high road is hard to find
A detour in your new life
Tell all of your friends getting warmIt’s too late to change your mind
You let laws be your guide
(repeat)
Zero Kelvin is El último punk que saltó de Putney Bridge
Email this author | All posts by Zero Kelvin
Avui veig tan plens els braços
i tan buides les mans,
ara sento per allà on passo
com creix el desengany.
Ja el neguit és a les cases
l´amor és un combat,
jo a la gent no gosa creure
però vol seguir endavant.
Si et va bé tu i jo sense enganys,
si et va bé no te´n vagis mai,
si et va bé seguirem caminant,
tots dos junts sempre endavant.
N´hi ha que viuen la tempesta
no dormen mai en pau,
n´hi ha que de vegades s´aixequen
buscant la llibertat,
pels carrers i per les vies
als camps i a les ciutats,
pel teu cor i per la vida la roda anirà girant.
S´han vessat ja les paraules
els extrems es van tocant,
ara ja no hi ha distàncies, avui tots som iguals.
No escoltis als que et diguin que tot és negre o blanc,
fes cas dels que t´expliquin que tot pot ser veritat.
No hi ha ningú que ens sàpiga dir
quin és el millor camí.
No hi ha ningú que n´estigui segur
només tu pots decidir
si vols seguir amb mi….
Si et va bé tu i jo sense enganys,
si et va bé no te´n vagis mai,
si et va seguirem junts lluitant
tots dos junts sempre canviant….