Zero Kelvin

Huellas de unos dedos congelados

Kupka en la Fundació Miró

By • ene 17th, 2010 • Category: Delicatessen

Aprovechando un día lluvioso, poco dado a pasear por los exteriores, esta mañana he estado viendo la exposición de František Kupka en la Fundació Miró.

No soy un ferviente admirador del arte que se dispara hacia la abstracción. Y, pese a que la paleta de Kandinsky siempre me ha fascinado por su belleza cromática, considero el arte abstracto algo demasiado personal del pintor como para alcanzar a divisar lo que éste me quiere transmitir.

Me comentaba Fah que es mejor, este tipo de arte, admirarlo en una exposición temporal, donde se agrupan cuadros de un autor o de un grupo de autores, de cara a evaluar las influencias, las evoluciones de la pintura, que no verlo en un museo. Después de divisar la exposición temporal de hoy, sin duda he de darle la razón.

Kupka inicia su camino desde el arte figurativo hacia la abstracción. De sus pinturas iniciales “La bañista”, en donde se reproduce la imagen de una mujer bañada en un lago donde las ondas dan una espectacular sensación de movimiento me ha encantado. Y me ha impresionado como esas ondas de movimiento transcienden a lo largo de la obra del autor, manteniendose a posteriori en muchas de sus pinturas abstractas.

A partir de ahí, el camino a la abstracción lleva a través de sus estudios para Amorfa y sus representaciones, ya sean estas geométricas (planos, perspectivas sobre planos, líneas verticales con su degradación del color). A posteriori son sus épocas de abstración orgánica, y después astronómica.

Ya he dicho que llega un momento en que tanta abstracción ya me supera, ya no consigo ver lo que el autor siente cuando pinta. Una de sus obras principales, la famosa origen del punto, no me consigue llegar.

Sin embargo, una excepción “Instante”. Quizás por ser una de las primeras obras de abstraccion del autor, donde aún consigo observar la sensación de tiempo en cada una de sus degradaciones verticales que diluyen una figura indefinida. Con una nebulosa de líneas curvas en su parte inferior que me hacen pensar en que el tiempo se desarrolla en un espacio, quizás astronómico. Maravillosa obra. Sin duda mi preferida de la exposición.

Por cuatro euros (más dos de la audioguia) no deberían ustedes perdérsela. Ah, con el carnet de las bibliotecas de la diputación, 2×1 en la entrada.

Exposició Frantisek Kupka
28/11/2009 – 24/01/2010

La Fundació Joan Miró presenta František Kupka, una mostra comissariada per Brigitte Léal, directora adjunta del Musée National d’Art Moderne – Centre Georges Pompidou, i patrocinada pel BBVA. L’exposició ensenya, per primera vegada a l’estat espanyol, prop de 80 teles i dibuixos d’aquest artista txec, provinents dels fons de la institució francesa, i documents pertanyents a la col•lecció de Pierre Brullé, gran expert en Kupka, considerat el primer pintor que va explorar l’abstracció. La magnífica col•lecció d’obra i documents del Centre Georges Pompidou, majoritàriament donats per la vídua de l’artista el 1963, permet comprendre molt bé la trajectòria de Kupka, de les primeres obres simbolistes fins a l’etapa final.

Frantisek Kupka (1871 – 1957) va començar la seva carrera a la prestigiosa Escola de Belles Arts de Praga, on es va dedicar a la pintura acadèmica. Va ser més tard, a Viena, que va començar a interessar-se per la pintura simbolista i al•legòrica.

Instal•lat a París el 1896, Kupka va treballar d’il•lustrador de premsa i de publicitat, mentre s’apropava als artistes de les primeres avantguardes, com el fauvisme o el cubisme, tot mantenint la seva personalitat i independència. El seu interès pels escrits futuristes va fer que cap al 1910 la seva obra esdevingués més i més abstracta, fruit de l’interès per reflectir el moviment, estudiar els efectes del color i la relació entre música i pintura. Resultat d’aquesta reflexió és el llibre “La Création dans les arts plastiques”, de 1913. Malgrat aquesta relació amb els “ismes” de l’època, Kupka sempre es va sentir un investigador a part.

El 1931 crea, amb Auguste Herbin, Jean Hélion i altres artistes, el grup Abstraction-Création, que defensava l’abstracció contra el moviment surrealista liderat per André Breton.

L’exposició que la Fundació dedica a František Kupka vol destacar les aportacions d’aquest artista, com ara la fusió dels motius fin-de-siécle austríacs amb les exploracions formals de les primeres avantguardes o l’interès pel moviment que el féu arribar molt d’hora a l’abstracció. Aquesta sensibilitat fa que l’obra de Kupka ocupi un lloc destacat en la història de l’art modern europeu.

František Kupka, a qui han dedicat importants mostres els museus més importants de França, els Estats Units o el Japó, no ha tingut mai una exposició retrospectiva a Barcelona. És amb el propòsit de corregir aquest oblit injustificat que la Fundació presenta ara aquesta mostra, que permetrà apreciar i comprendre l’evolució estilística i el mètode de treball d’aquest pintor clau en el desenvolupament de la primera abstracció.

Tagged as: ,

is El último punk que saltó de Putney Bridge
Email this author | All posts by

4 Comentarios »

  1. Et tinc dominat.
    Que lo sepa.

  2. Per parts

    1.- Abans de dir bogeries, si fos jo, em ficaria davant del mirall, i les repetiria com cinc-centes vegades abans de provar de dir-ho en públic. D’aquesta manera potser començaries a creure-te-les tu mateixa i les podries dir amb un cert nivell de credibilitat. No fent-ho només provoques una certa hilaritat.

    2.- Per un altre part, el tema del control, tinc entés que el portes molt malament. Ja saps, murprotect (en su defecto Tena Lady).

    3.- “Jo no sóc així, jo no sóc així”. Encara m’estic rient.

    4.- No et toquis.

  3. Bah

  4. Pensava que era Fah…

¿Quieres comentar algo?