Zero Kelvin

Huellas de unos dedos congelados

Presentación

The lonely son of technology & Zero Kelvin WEB SITE

Benvinguts al catorzè any de “technology” a la xarxa i al vuité d’aquesta web al cyberespai. Aqui trobareu una mica de la meva història, del meu jo disfraçat d’entitat irreal en un món virtual. Però, si us fixeu una mica, potser trobareu parts meves a dintre. Per aquells que tenen ganes de fixar-se, està feta [...]

{More»}

Donde las malvas echan raíces»

Desde hace un tiempo que escribo muy poco, las historias no fluyen de mi cabeza. Hay un par de relatos inacabados que no sé transcribir. Hay una historia para novelar cuyas palabras no llegan a mis dedos. Leyendo a Vila-Matas y sus Bartlebys imaginaba a toda esa serie de autores que, en un momento determinado, [...]

La música de l’oncle»

Metido en su coche y camino hacia su casa después de dejarla a ella en la suya, se dio cuenta de que las cosas nunca son como a uno le gustarían. Que aquel vacío de no creer en nada, sólo concede la absurda idea de los símbolos, de pensar en la justicia poética de la [...]

Beethoven vs Brahms, primera part. A l’Auditori»

  Aquesta temporada els asidus de l’Auditori tenim 2 concerts de màxima qualitat en el qual tindrem 2 simfonies a cada concert de dos dels més grans compositors de la història: Beethoven i Brahms. El primer ha estat aquest cap de setmana. L’OBC amb el seu director titular, Pablo Gonzàlez, ens ha ofert una fantàstica [...]

A Contraluz: Julián Simón»

Hace muy poquito el subnormal profundo de Simoncelli se llevó por delante a Dani Pedrosa en una carrera de MotoGP. Hay gente a quien no deberían dejarle un vehículo a motor en sus manos, llámese Simoncelli, llámese el Hitlerito de Quintanilla tras una oda al vino tinto o llámese Sofuoglu, el puto turco que se [...]

De Guardiola a Segurola (por Rubén Uría)»

Desde los veinte años comprendí que debía colgar del otro lado mis berretines goleadores, porque tenía los pies cuadrados. Así que lejos de protagonizar diagonales imposibles y paredes de fantasía, me dediqué a disfrutar del fútbol de mi amigo ‘Pernales’ por esos campos de Dios, donde a ras de tierra, uno se dejaba la pierna [...]

Oju peligruuuu !!! Indocumentat amb títol»

Ja tinc el meu títol de nivell D de català, o el que és el mateix, nivell superior legalment capacitat per donar classes en la llengua de Mossén Cinto Verdaguer. Això vol dir que ja puc dir barbarismes, castellanismes i maltractar l’idiome amb categoria rebutjant qualsevol crítica d’aquells que tenen un nivell inferior al meu. [...]